divendres, 25 de desembre de 2009

Tothom fa i ha fet història


Les modes o l’esnobisme (primerament per allò de distingir-se dels altres i després perquè ja ha quedat fixat com a natural) fan que anem modificant el llenguatge i els seus significats d’una manera anormal i, per tant, que ens moguem dins la incorrecció lingüística. Aquestes ganes de ser millor que els altres fan que moltes vegades s’incorporin al llenguatge habitual paraules i expressions que són totalment incorrectes. Aquest és el cas d’ofertar, dels famosos llistats, de la climatologia, i també ho és l’expressió actual i famosa: “ha o han fet història”.
El cas d’ofertar el podeu trobar dins els que haurien de ser temples de la correcció, com són les escoles i instituts, on podreu llegir en algun cartell que s’oferten places, quan el que es fa és que senzillament s’ofereixen places. Per què volen substituir el correcte oferir per l’inventat ofertar? També trobareu, llegireu o escoltareu a algunes escoles, instituts, diaris, ràdios i programes de televisió, que se us mostren llistats de persones, alumnes, jugadors, esportistes, etc., quan el que es fa és mostrar-vos senzilles llistes. Si el llistat va aparèixer quan varen començar les impressores d’ordinador o d’altres aparells amb el paper continu, per què ara a les simples i correctes llistes, se’ls vol canviar el nom pels incorrectes llistats, i per tant, volem fer desaparèixer la paraula existent? Per què s’ha de dir que la climatologia ha estat la culpable que no es pogués sortir, que no es pogués fer un partit de qualsevol esport o que es perdés una competició? Resulta que la climatologia és la ciència que estudia el clima i la pobre no es mou ni es mena a no ser que les persones que l’estudien hi introdueixin modificacions. El mal temps és causat pel vent, per la temperatura inadequada, per les pressions, etc. i el conjunt de tots aquests fenòmens actuant sobre la naturalesa i nosaltres és el clima. Per què hem de canviar la paraula correcta clima per la incorrecta climatologia quan ens referim al temps que fa? I això crec que ho he sentit a dir de manera incorrecta a alguna persona que explica el temps. Les tres incorreccions citades es fan tant en català com en castellà.
Però la més actual és “fer història”. En Pedro del Barça, si feia gols a totes les competicions, faria història. Ho va fer i va fer història. Per favor, en Pedro va batre un rècord o va establir-lo o va ser el primer jugador del Barça que va fer això, però si no hagués fet cap gol a la darrera competició, hauria fet història igual, per l’activitat que estava realitzant. El Barça ha fet història per haver guanyat les tres, quatre, cinc i sis competicions existents abans que altre club? No, el Barça ha establert aquest rècord o ha aconseguit aquesta gesta, però igualment hauria fet història si no hagués aconseguit cap títol. En Nadal ha fet història perquè ha aconseguit ser el número 1 del tennis mundial? No, en Nadal hauria fet història igualment encara que només hagués arribat a ser el número 50 del tennis mundial. He posat uns quants exemples extraordinaris, però aquesta expressió usada públicament per locutors i periodistes, ha suplantat les normals que s’usaven abans.
A veure, que quedi clar, tothom fa i ha fet història. El femater que ajuda a mantenir la ciutat neta i crea fama mundial a aquella ciutat per aquest fet; el picapedrer que ajuda a fer una casa on després i naixeran i viuran diferents persones; la dona que pareix un fill o una filla; el mestre o la mestra que està ajudant a formar-se les futures generacions; els pagesos i les pageses que preparen aliments perquè després siguin consumits per la gent; els forners que transformen la farina en diferents productes alimentaris de primera necessitat; els metges que ajuden a allargar la vida i la salut de les persones; els immigrants que es desplacen i ajuden a fer créixer la riquesa de diferents pobles, etc., tota aquesta gent “fa i ha fet història”, l’està fent cada dia. La història és la suma de les realitzacions que fan tots els habitants del planeta. Tothom fa història, però només uns quants surten als diaris, a les ràdios i a les televisions pels seus fets destacats, i després passaran als llibres d’història. És a dir, tots fan història i tots surten a la història, uns amb el seu nom i llinatges i els altres com a persones anònimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada