dilluns, 16 d’agost de 2010

Vexacions, discriminacions i humiliacions d'un o d'una indígena 1


Revista Ressò 210, agost de 2010


El bilingüisme del PP és monolingüisme castellà

És vertaderament així a llarg termini, és com diu el titular, el seu objectiu és fer desaparèixer el català. Si hi ha gent del PP que no se n’ha adonat, ho sent molt. Aquest és el destí per a la llengua catalana, que quedi arraconada a l’ús familiar i col·loquial, primer, fins a desaparèixer. El pas d’elaborar documents bilingües és per als del partit que no poden consentir perdre la llengua, i tot d’una que sigui possible, passar a documents monolingües. Això és el que va pensar una indígena quan va llegir dins un bar de Marratxí, el programa de festes escrit solament en castellà (Marratxí és un poble dormitori de Palma on hi ha un batle que actua com si fos un foraster colonitzador). La indígena va començar a fer comentaris de desaprovació en veu alta, per a la madona del bar, sobre aquest fet.

Resulta que dins el bar hi havia una persona de les responsables que el programa s’hagués fet així, i es va entaular una discussió. Ja la coneixem, que si està escrit en castellà tothom l’entén i que si està en català, no, etc. La indígena que insistia que un lloc com Marratxí tenia dret a tenir el programa de festes en català, perquè la majoria de gent el sabia llegir i que, a més, és la llengua de la terra, i etc., etc. No es varen barallar, i al final l’anticatalà va trobar fins i tot simpàtica la indígena. No es varen posar d’acord, però varen poder dialogar. El colonitzador no es va deixar convèncer i va defensar que això era Espanya i el castellà la seva llengua i que tothom l’havia de conèixer. També li va avançar que tenia la intenció de canviar tots els rètols dels llocs públics que només estiguessin escrits en català... i posar-los només en castellà. Ah, i es va bravejar que la locutora de ràdio Marratxí, ràdio que té com a llengua vehicular el català, l’havia entrevistat i havia usat la llengua castellana. N’estava tot orgullós.

Tret defora per parlar en català

Un pacient indígena va acudir al Centre de Salut d’Inca, perquè tenia mal a alguna part del cos. L’indígena va explicar en català a la doctora el que li passava i la metgessa li va contestar que si no parlava en castellà, ja podia partir. L’indígena li va demanar que li fes un document on escrigués quins eren els motius pels quals no el volia atendre i la doctora es va negar a fer-lo i li va dir que abandonàs la consulta. El pacient indígena es va negar a fer-ho i la doctora va cridar un guarda jurat que el va treure defora sense contemplacions.

A partir d’aquell moment l’indígena va presentar una reclamació oficial a l’IB- Salut, contà els fets a la policia municipal d’Inca i els denuncià a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’OCB. L’Organització defensora dels i de les indígenes considera que fets com aquest demostren les dificultats existents a la Mallorca de començament del segle XXI per ser servit i atès en la llengua pròpia en el sistema sanitari públic. Fets com aquest passen una vegada i una altra, mentre els responsables polítics, es comprometen, sense fer res, a acabar amb aquest tipus de situacions. L’entitat defensora dels indígenes afirma que això és un cas flagrant i inadmissible de discriminació per motius de llengua, i que atempta contra els drets bàsics de les persones. També exigeix a Salut que s’obri immediatament una investigació oficial dels fets, amb obertura d’expedient i que s’arribi fins a les darreres conseqüències. En tornarem a sentir parlar mai més d’aquest fet en el sentit de corregir-lo? Fins quan tolerarem que hostes vénguin que de casa ens treguin?

Joan Lladonet

1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda.